|
L'actual configuració preferent nocturna de l'aeroport de Barcelona-El Prat amb aterratges des del mar sense sobrevolar cap població (proposada per l'AVV de Gavà Mar des de l'any 2003) va entrar en servei el 15 de febrer de 2007 amb 4 mesos de retard respecte les configuracions diürnes per les obres que va suposar la instal·lació i calibrat posterior de l'ILS que permet fer els aterratges amb total precisió i amb poca visibilitat des del mar. Per tant, recentment s'han complert dos anys des de la seva posada en servei i creiem que ja és suficient temps per comprovar si s'han complert les expectatives inicials i si cada vegada és més utilitzada (amb tots els beneficis que comporta) o no. Per a la nostra anàlisi treballem amb mesos complets i, per tant, desprecíem els primers 15 dies en els que es va aplicar aquesta configuració i iniciem l'estudi el març de l'any 2007 fins el febrer de l'any 2009 tractant cadascun dels dos anys per separat. |
- Primer any: Període comprès entre l'1 de març de 2007 i el 29 de febrer de 2008
- Segon any: Període comprès entre l'1 de març de 2008 i el 28 de febrer de 2009
Resultats de l'anàlisi:
- Els aterratges nocturns per la pista transversal (pista 02) amb aproximació des del mar i sense provocar cap molèstia a Gavà Mar van operar durant el primer any un 61,8% del període nocturn. El segon any aquesta xifra ha millorat augmentant fins el 77,42% del període nocturn.
- Els enlairaments nocturns per la pista transversal (pista 20) cap el mar (els enlairaments diürns històrics de l'aeroport del Prat) i que no generen pràcticament molèsties a Gavà Mar van operar durant el primer any un 4,84% del període nocturn. El segon any aquesta xifra ha baixat fins el 0,95% Aquest fet és normal perquè no és una operativa de les habituals de l'aeroport i la utilitzen habitualment només al fer determinades obres
- Els aterratges nocturns per la pista principal (pista 07L) sobrevolant el sud de Gavà Mar, on provoquen molèsties molt importants, van operar durant el primer any un 5,04% del període nocturn. El segon any aquesta xifra ha millorat reduint-la fins l'1,53% del període nocturn. Tendència que esperem que segueixi millorant quan entrin en vigor els nous límits de vent en cua i de vent creuat (10 i 25 nusos respectivament) que permetran mantenir més temps la configuració nocturna preferent.
- Els aterratges nocturns per la tercera pista (pista 07R) sobrevolant el nord de Gavà Mar, on provoquen molèsties molt importants, van operar durant el primer any un 0,11% del període nocturn. El segon any no s'han produït, fet que celebrem.
- Els enlairaments nocturns per la tercera pista (pista 25L) amb gir cap a mar i que provoquen importants molèsties nocturnes al Nord de Gavà Mar tal i com va quedar clarament demostrat en la nova versió actualitzada del mapa estratègic del soroll de l'aeroport del Prat van operar durant el primer any un 28,20% del període nocturn. El segon any aquesta xifra ha millorat reduint-la fins el 20,11%. Aquesta tendència esperem que segueixi millorant també quan entrin en vigor els nous límits de vent en cua i de vent creuat (10 i 25 nusos respectivament) que permetran mantenir més temps la configuració nocturna preferent.
Si dividim el barri geogràficament en dues parts i analitzem l'impacte de les configuracions nocturnes, obtenim que:
- El NORD de Gavà Mar va suportar el primer any unes configuracions molestes (enlairaments per la tercera pista i aterratges per la tercera pista) el 28,32% del període nocturn. El segon any s'ha reduït fins el 20,11% del període nocturn que segueix essent elevadíssim
- El SUD de Gavà Mar va suportar el primer any unes configuracions molestes (aterratges per la pista principal) el 5,04% del període nocturn. El segon any s'ha reduït fins l'1,53% del període nocturn.