-
Les persones
- Les zones urbanes poblades o d'ús públic
- La fauna animal i la vegetació, en especial les zones ZEPA
Tot això combinat amb que l'Aeroport del Prat té un creixement
limitat degut al seu enclavament geogràfic, la inversió
a realitzar hauria de ser conseqüent amb això i per tant,
caldria que fos molt més acurada.
De l'estudi d'altres àrees d'Europa, com Londres o París,
podem concloure que aquestes suporten un moviment de passatgers molt major.
Això és possible a que a l'àrea de Londres
existeix una XARXA de 4 aeroports i a la de París,
una XARXA de 3 aeroports.
Per tant, seria més avantatjós per Catalunya i per a l'àrea
de Barcelona, considerar localitzacions i inversions alternatives
per futures absorcions de trànsit aeri, moviment de passatgers,
mercaderies, ... fomentant l'enlairament econòmic d'altres zones.
L'aeroport de Barcelona té limitat el seu creixement futur per dos factors bàsics:
- La falta
de terrenys adjacents per a la futura construcció d'una quarta pista i la impossibilitat, segons estudis geològics
i geotècnics dels que es desprèn la inviabilitat de la
construcció d'una pista sobre el mar a una distància
de més de 1.500 metres de la línia de costa. Això
és degut a la forta caiguda del sòl marí en un
terraplè inestable amb continus despreniments i moviments de
terres.
- La proximitat de zones poblades limita tant el perímetre aeroportuari, com
la seva zona de seguretat i servidumbres aeronàutiques.
B)
QUINA ERA LA VALORACIÓ DE LA UBICACIÓ ESCOLLIDA PER LA TERCERA
PISTA ?

L'AVV de Gavà Mar detectava els següents problemes en la ubicació escollida pel grup de treball per a la tercera pista:
- És una pista de longitud limitada i situada entre dues zones
ZEPA
- El risc de col·lisió amb aus que aniden en aquestes zones
durant les fases de major risc (enlairament i aterratge) és extremadament
gran.
Amb la pista principal i la pista transversal es reporten anualment
uns 15 impactes amb aus. Alguns d'ells havent provocat danys considerables
a l'aeronau, com per exemple parades de motor.
- Les maniobres d'aproximació o enlairament a la nova pista
sobrevolen les zones ZEPA i, per tant, es multiplica la possibilitat
d'impacte amb aus, exposant vides humanes o en el millor dels
casos danys materials considerables.
- La curta longitud de la pista la limita per a la seva utilització
per certs models d'aeronaus en la fase d'enlairament.
- La seva ubicació impossibilita i anul·la la pista transversal,
pel que l'aeroport continua tenint només dues pistes operatives.
- Amb la nova configuració de pistes es deixarà d'operar
els enlairaments per la pista transversal amb el que la
situació a Gavà Mar és preveu CAÒTICA I INSOSTENIBLE
L'aeroport de Barcelona, malgrat estar envoltat de poblacions, té
una situació geogràfica envejable, al comptar amb un aliat
de primer ordre: el MAR. Cal, per tant, considerar com alternativa més
favorable la possibilitat d'executar les maniobres d'enlairament
i aterratge en curs al mar, on no hi ha obstacles ni poblacions. Així
s'aconsegueix una major protecció en seguretat i impacte
mediambiental a favor de persones i poblacions, sense afectar a l'operativitat
de l'aeroport.
C)
QUINA ERA LA PROPOSTA DE L'AVV DE GAVÀ MAR ?
L'AVV
de Gavà Mar apostava per la construcció d'un nou aeroport
metropolità però si s'hagués de construir una
tercera pista, aquesta s'hauria de situar sobre la línia
de costa amb les següents característiques: 
- Paral·lela a l'actual pista principal (pista 07-25)
- La seva capçalera sud (la futura capçalera 07R) començaria
a l'extrem final de la pista transversal (20) ampliada (a 3.500 metres) sense arribar a creuar-s'hi.
- La seva capçalera nord (la futura capçalera 25L) estaria situada
a l'alçada de l'actual canal a la dreta del riu Llobregat.
- Compatible amb les dues pistes ja existents (07-25) i (02-20), disposant-se de
tres pistes totalment operatives de forma conjunta.
- Amb una longitud de 4.000 metres.
- Que guanyi
en seguretat per a les operacions de vol i pel seu entorn.
- Que redueixi l'impacte ambiental sònic sobre les persones i les poblacions adjacents.
- Que sigui respectuosa amb les zones protegides (ZEPA).Caldria, per tant, construir
un conducte subterrani per sota de la nova pista per comunicar la desembocadura
de la llacuna de la Ricarda amb el mar i mantenir l'entorn salí.
- No seria necessari desviar l'autovia de Castelldefels (C-31)
Avantatges:
- Seguretat: al ser una pista de major longitud i no creuar les
seves trajectòries d'aproximació i enlairament les
zones ZEPA ni sobrevolar zones poblades, es redueix per tant, el greu
risc de col·lisió amb aus. A més, les trajectòries
d'enlairament i aproximació no sobrevolen per sota dels
1.500 peus cap zona poblada transcorrent per sobre del mar (una àrea lliure d'obstacles).
- Operativitat: al ser una tercera pista real,
que no anul·la l'ús de la pista 20 (transversal)
i apta per la seva longitud per a tot tipus d'aeronaus en qualsevol
de les variables possibles (pista seca, mullada, vent, ...). Permet
operacions segregades, dependents i independents, fent possible arribar i superar les 90 operacions per hora.
- Mínim impacte mediambiental: tant sobre les zones urbanes
com sobre les zones protegides.
- Ampliació del perímetre aeroportuari: amb els
suficients terrenys per a la ubicació de les necessàries
servidumbres aeronàutiques i àrees pel sistema aeroportuari.
Inconvenient:
- Pèrdua física de la zona de platja del Prat
Justificació:
L'AVV de Gavà Mar creu que la proposta escollida pel grup de treball per situar la tercera pista farà inviable qualsevol ús raonable de la platja del Prat per la seva proximitat al perímetre de seguretat de l'aeroport i degut a la forta contaminació acústica
que hi haurà.
En qualsevol cas, l'impacte sobre la costa
de l'alternativa proposada seria equiparable a la de la construcció
d'un port i menor que l'impacte de l'ampliació
prevista del Port de Barcelona, tenint en contrapartida considerables
avantatges per a la resta de l'entorn, en especial per a les persones.
Sis anys més tard, amb la tercera pista ja en servei provocant tots els problemes que nosaltres vàrem anunciar, la Cambra de Comerç en un article publicat a LA VANGUARDIA el 20 de novembre de 2005 ens donava la raó:

D)
QUINES PROPOSTES MÉS FEIA L'AVV DE GAVÀ MAR ?

L'AVV de Gavà Mar també va voler fer palesa que la intenció
de crear a l'aeroport de Barcelona un gran centre de càrrega
té diversos inconvenients:
- L'operació d'avions de càrrega en determinades
franges horàries alenteix les operacions, donat que algunes d'aquestes
aeronaus són de tipus lleugeres i molt lentes.
- Part de l'operació dels avions de càrrega és
nocturna, el que crea major nivell de soroll en aquesta conflictiva
franja horària.
La solució
a altres àrees d'Europa com Londres, París o Frankfurt
ha sigut crear centres de distribució de càrrega a aeroports
colindants amb menor volum de trànsit. En el cas de Barcelona,
es disposa de l'aeroport de Reus, infrautilitzat, ben comunicat
per carretera amb l'àrea de Barcelona i també proper
al Port de Tarragona. Seria interessant que es promogués un centre
de càrrega aeri especialitzat que servís d'iniciativa
pel desenvolupament econòmic i d'activitats d'aquest
aeroport.
Finalment, convé anticipar-se als fets donat que la futura ampliació
de l'aeroport de Barcelona tindrà un punt de saturació
en uns anys, període difícil de precisar però que
pot rondar entorn als 20 anys. Abans d'arribar a aquest moment seria
molt recomanable buscar i reservar unes superfícies de terreny
on poder desenvolupar el futur aeroport de l'Àrea Metropolitana
de Barcelona que podria ser a la comarca del Penedès que
reuneix les condicions de:
- Àrea ben comunicada per carretera (compta amb dues autopistes), tren (línia
de rodalies i futura línia d'alta velocitat) i propera
a la gran àrea de Barcelona.
- Àrea que disposa de grans extensions poc poblades
|